L’ús de verí per al control de predadors als vedats cinegètics (moixos, gavines, etc.) va ser una pràctica que es va prohibir a tota Europa els anys setanta. Substàncies com l’estricnina, que eren molt emprades fa uns anys, produïen la mort en cadena de molts animals i varen resultar catastròfiques per a tota la fauna en general.

 

Desprès d’haver quasi desaparegut completament, l’ús il·legal del verí va tornar a comparèixer, i des de finals dels anys vuitanta fins l’actualitat, aquesta pràctica tan perniciosa per a la natura ha tornat amb molta força a tota Espanya i a molts altres països.

A les Balears, el verí va ser una de les principals causes de la dràstica disminució de la població de voltor negre i de miloca, els quals, recentment, han iniciat una notable recuperació. El major control ha provocat que les esques enverinades que es fan servir siguin molt petites i difícils de detectar.

Actualment, l’espècie protegida més greument afectada és la milana, que ha patit una forta regressió. La milana es va veure tan greument afectat que només varen quedar unes poques parelles reproductores a Mallorca i Menorca. Per aquest motiu, la població balear es va declarar en perill d’extinció.

Per tot això la Direcció General de Caça, Protecció d’Espècies i Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, a través de la Fundació Natura Parc ha posat en marxa un nou programa de vigilància canina contra l’ús d’esquers enverinats, que té els següents objectius:

a. Aconseguir eradicar l’ús il·legal de verí al medi natural de les Illes Balears.
b. Disposar d’un medi de dissuasió permanent que eviti aquesta pràctica il·legal.
c. Complir els objectius de l’Estratègia Nacional d’Ecotoxicologia.